La ministra sense vergonya

Pàgina de reflexions i opinió dels membres de la família Sabater.

08/08/2007

La ministra de Foment, Magdalena Álvarez, va visitar ahir Catalunya, després de la setmana negra catalana, en que Barcelona segueix amb més d'un centenar de generadors elèctrics, RENFE segresta i tortura a 4 centenars de passatgers durant dues hores i mitja, l'Aeroport del Prat es converteix en un camp de concentració degut a la poca capacitat de les cintes de maletes, i Acesa es veu obligada a aixecar les barreres després de que aquestes barreres - dites peatges troncals - i l'estretor de l'autopista AP-7 causessin cues de fins a 75 quilòmetres durant 12 hores. I no té la més mínima vergonya en felicitar el responsable de rodalies de RENFE i el d'AENA, i d'afirmar que l'Aeroport del Prat funciona com ha de funcionar. Aquesta senyora el que hauria d'haver fet, ja fa bastants mesos, és dimitir, per incompetent. Les afirmacions d'ahir em fan pensar que aquesta senyora no té ni la més remota ideia del que passa pels seus dominis (és ministra de Foment, ni mas ni menos), i ni tansols s'ha pres la molèstia de llegir cap diari d'edició catalana, doncs dia sí dia també, apareix alguna notícia relacionada amb les infraestructures d'aquest país. Ens vol fer creure que la situació d'estrangulament que patim és normal, deixant entreveure que tots els problemes ferroviaris han estat per l'AVE i per sabotatges, que els col·lapses autopístics són simples problemes de barreres puntuals, que no patim que serem l'enveja d'Espanya. No volem ser l'enveja de ningú, però tampoc volem haver de tenir enveja de ciutats del tercer món, que funcionen molt millor que la capital de Catalunya, i per extensió, Catalunya sencera. Dimiteixi, senyora ministra, dimiteixi ja. I candidats a la Moncloa, no se'ns pixin a l'orella, ja no se'ls creu ningú. Ni Rajoy ni Zapatero tenen la més mínima credibilitat, el PP i el PSOE són els màxims responsables de la situació d'estrangulament que patim (i tinc dubtes de que la situació en que ens trobem actualment no sigui deliberada)